L'À, grandíssim documentalista, em fa notar que l'1 de març de 1919 Josep Pla torna a escriue a El quadern gris sobre el pis del carrer Mallorca.
La situació econòmica familiar, motivada pels negocis ruïnosos del seu pare que tant van marcar l'escriptor empordanès, fa que la família hagi de deixar el pis de Barcelona. Pla qualifica aquest fet de desagradable però no sembla que Pla hagi de trobar a faltar el pis de l'Eixample:
L’última nit del pis del carrer de Mallorca. Aquestes quatre parets fredes, glacials, no em fan ni fred ni calor, no em diuen res. Hi he passat els anys més vitals de la joventut –els més tristos. Recordo que quan m’escapava del pis, a la nit, anys enrera, per anar al Paral·lel o a la Rambla, obria la porta de l’escala a les palpentes, tancant els ulls i arronsant les espatlles. Em devia pensar que així feia menys fressa. És absolutament irrisori, d’una comicitat grotesca.
Ni fred ni calor, insípid, inodor, incolor. Sembla inequívoca la seva indiferència per Mallorca, 244. Després d'això, Pla iniciarà un periple d'estances -a Barcelona, a Madrid i per tot Europa- en cases de dispesa, que deixarà una important empremta en la seva literatura.
1 comentari:
Sóc documenting-man. Al seu servei.
Publica un comentari a l'entrada