Aquesta és una de les conclusions que trec de la lectura de Limonov, aquesta mena de biografia que va escriure Emmanuel Carrère sobre l'escriptor i polític (i quants més atributs no podríem escriure) rus Eduard Limònov, un autèntic i incansable revolucionari avant la lettre.
***
Avui he anat a la fira del llibre vell del passeig de Gràcia. Amb molta contenció, només he comprat un parell de llibres, un recull de poesia de Larkin i uns dietaris, que no sabia que existissin, de Tomàs Garcés. Malgrat l'autocontrol, és tal l'acumulació de lectures pendents que comença a fer feredat.
***
La correcció d'originals és un treball feixuc i inacabable. En cada relectura apareixen noves errades i incorreccions, com si algú, tal Penélope, hagués desteixit la revisió anterior.
***
A Limonov, aquesta frase de Lao-Tse, una mica new age, que li diu una mena de hippie paranyer al protagonista: Qui sap, no parla i qui parla, no sap.
***
Si no fos pels perills que comporta ara mateix anar a Rússia -bàsicament ser titllat d'espia i detingut per poder ser bescanviat després per un espia rus autèntic- m'agradaria poder conèixer per aquest país extraordinari. I no m'acontentaria amb poca cosa: la república d'Altai i el llac Baikal serien els meus destins predilectes.
***
He vist a la fira del llibre vell, el cartell que va fer Ramon Casas per a la prevenció de la tuberculosi -l'original del qual està a la conselleria de Salut- i un petit dibuix d'un cap de dona, preciós, de Lluís Marsans. Em consola la certesa de que si hagués pogut comprar-los no seria més feliç del que soc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada