El xantatge del Q3

Amb la crisi, cada dia hi ha empreses que tanquen o redueixen plantilla, deixant moltes persones sense feina. És un degoteig constant i difícil d’aturar. I aquestes empreses i persones passen a ser números en una estadística. Són empreses i treballadors de segona.
En canvi, sembla que hi ha companyies i, de retruc, treballadors que són més que de primera. De Champions League, gairebé. Són empreses que els governs de torn no poden permetre’s el luxe –encara no sé per què- que tanquin (el volum de facturació i treballadors afectat se supera amb escreix sumant empreses mitjanes i petites molt més eficients que tanquen dia rera dia com si res). I els seus directius i accionistes s’aprofiten de la situació fins al límit, pressionant les institucions per obtenir ajuts, beneficis i tractes de favor.
El cas de Seat-Volkswagen-Audi amb el famós Q3 comença ja a ser vergonyós. Un autèntic xantatge. Segurament si s’haguessin distribuït els ajuts i beneficis que s’han donat al llarg de la història a Seat entre petites empreses per fomentar-ne la competitivitat i la innovació, el resultat seria incomparablement millor en termes d’ocupació i creixement per al país. Ara, amb el ditxós Q3, la cosa arriba al límit. Només demanaria que si mai adquirís algun vehicle d’aquesta marca –fet improbable- se’m descomptés la part alíquota a la meva contribució, via impostos, al sosteniment de la sucursal local d’aquesta companyia multinacional alemanya. Potser em sortiria de franc.