***
De vegades, Josep Pla porta l'adjectivació a l'extrem, gairebé com si volgués guanyar una aposta. Que no seré capaç de qualificar un pixat de malenconiós?-sembla voler dir- doncs aquí ho tens. (Escriu sobre l'arribada a l'estació de França de Barcelona, després d'una temporada al poble, i de la sensació que suposava arribar a aquest punt de la ciutat, que llavors era ple de cotxes de cavalls que esperaven els passatgers dels trens):
Si les parades eren llargues -i les de l'estació de França de vegades s'esqueia que ho eren- els animals feien aigües abundantment. El líquid flotava, groguenc, malenconiós, a les llambordes que voltaven l'estació i en les seves proximitats es produïa una singular barreja olfactiva formada pel fum de les màquines del tren, les deposicions dels cavalls, impregnades, fumejants, de les garrofes del morralet i les dejeccions líquides, saturades de l'àcid úric de la servitud, indescriptiblement tristes.
***
L'àcid úric de la servitud també és difícilment superable.
***
José Carlos Llop escriu a Champán y sapos, el seu diari dels anys 1989-1993, que estic rellegint:
No beber en lo que queda de verano: los peores fantasmas de mi inventario -los más mediocres y vulgares-, alborotan después la casa de la noche.
És cert. De la beguda -i jo he begut ben poc- neixen sempre fantasmes, mediocres i vulgars, però també excelsos, que coincideixen en esvalotar i guiar per camins equivocats.
***
Una galeria d'art contemporani. Hi entro per veure l'edifici, que és extraordinari. Les obres exposades m'interessen ben poc. Una noia jove, molt amable, m'atén, sense engavanyar-me. Crec que s'adona que el meu interès se centra en l'arquitectura, els mosaics, les motllures dels sostres. Quan s'acomiada em pregunta el nom i em diu el seu, coses del llibre d'estil. Jo em quedo amb les ganes de preguntar-li el nom del seu perfum, que embriaga.
***
Un expresident nord-americà que parla de l'estat d'Israel com uns territoris presos a altres comunitats. Faci arribar, si us plau, president, les meves reverències a Toro Assegut.
***
És ben cert que tenir bona planta, saber encistellar i confegir eslògans engrescadors (encara que buits) no et converteix en un bon president.
Segons explica Emmanuel Carrère, la seva mare, Hélène Carrère d'Encausse, secretària perpètua de l'Acadèmia Francesa, considerava Barack Obama el pitjor president que havien tingut els Estats Units. La senyora Carrère d'Encausse no va arribar a viure, tanmateix, el segon mandat de Donald Trump.
***
Una activitat de catalogació de manuscrits. Qui presenta ens parla de la importància dels documents, dels arxius, per preservar la memòria i cita, com qui no vol la cosa, els actuals discursos de l'odi i la xenofòbia. És curiós com la propaganda buscar qualsevol escletxa per escolar-se, com aquells pixats dels cavalls de l'estació de França. Em venen ganes de preguntar si per xenofòbia s'entén l'antisemitisme que inoculen dia sí, dia també, els mitjans oficials.
***
Si entre els lectors hi ha algun coneixedor del món del fado, o simplement un bon investigador, li agrairé si pot dir-me quin és el títol (Eco dos passos, potser)i l'intèrpret d'aquesta cançó:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada