***
Encara no sé si les meves ambicions són molt modestes o molt elevades. Ara mateix, marxar un cap de setmana a Londres a veure l'exposició de retrats de Van Eyck a la National Gallery, per primer cop tots junts.
(Potser podrà ser a la primavera, quan aquesta exposició convisqui amb una de Monet a la Tate Modern. Dos ocells d'un sol tret).
***
Tot i això, preferiria marxar ara; fugir d'aquest clima electoral, guerracivilista, irrespirable.
***
Caminant pel bosc, trobem l'F. i l'I., que van amb el jeep. Parlem de Grècia, on ells van cada any a navegar. Coincidim en el somni d'anar-hi fora de temporada, sense pla ni itinerari establert, fugint de multituds i dormint en pensions, monestirs, hotels petits. Són pensaments una mica naïfs.
***
No costa gaire d'entendre que en un país on, vulgui's o no, cal conviure amb persones d'idees i sensibilitats diferents, el pitjor que es pot fer és fraccionar -o faccionar (no sé si existeix el verb)- i enfrontar. Però potser el més trist és que això ho entenen -o ho entén per singularitzar en qui ho promou- perfectament.
***
X es reintegra al seu antic partit on l'acullen amb un somriure més fals que un duro sevillano. El polític està constituït pel material més maleable de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada