8.4.09

La diabòlica mania

És objectivament desgradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot a la vida.
Josep Pla, El quadern gris

Bé, són tantes les distàncies que s'han de salvar que no sé ni si cal dir-ho. Però el cert és que darrerament estic experimentant també una creixent mania -no sé si diabòlica- per escriure. Tinc ganes d'escriure de tot i sobre tot, sense ordre ni objectiu clar. Escriuria a tothora i si no ho faig més és per manca real de temps. Fins al punt que, a l'inversa de la dita popular, l'escriure em fa perdre el llegir.
I després ve la constatació de la pobresa dels resultats. La insatisfacció. Molts escrits es queden al camí, a mig fer, al calaix. D'altres apareixen aquí i així anem fent la viu-viu.
I és que la mania d'escriure-ho tot, d'enregistrar qualsevol idea, xoca amb la dificultat pràctica de l'escriptura. L'altra dia, amb el Ramon ens interrogàvem mútuament sobre aquesta realitat i coincidíem en l'enorme dificultat d'escriure, en l'esforç que suposa parir quatre ratlles mínimament acceptables. Voler escriure, estar mancat de temps i haver de sobreposar-se a les dificultats d'aconseguir una sintaxi neta, una adjectivació precisa o una construcció argumental ordenada pot arribar a ser molt fotut. Cal l'ofici d'un artesà, la paciència d'un pescador, la màgia d'un artista, la seguretat d'un rendista, la precisió d'un cirurgià, la traça d'un orfebre. I qui no té aquestes qualitats les ha de suplir amb tenacitat i brega, com un migcampista lluitador, però mai s'obtenen els resultats d'un Platini de la paraula. Potser sí que escriure és una activitat realment diabòlica com deia el mestre Pla.

2 comentaris:

ramon figueras ha dit...

Doncs jo últimament també penso moltíssimes hores en això d'escriure.És més quan vaig al bosc penso això ho escriuré,i això també,i allò altra.Gairebé es pot dir que quan caço,busco bolets,...estic més pendent de les coses escribibles que de trobar els bolets o fer caure la becada...
Escriure és una cosa terrible...molt sovint,quan no faig més que anar borrant les ratlles que vaig escrivint a l'ordinador em ve al cap la típica imatge d'un home que escriu sentat en una taula que va omplint la papelera de boles de paper...ho enetnc perfectament...
Precisament ara pateixo molt aquestes situacions.L'altra dia vaig anar a buscar rabassoles i era un dia d'aquells en que tot es sent molt i mentre anava vorejant la riera tenia un munt de sensacions escribibles,sentides...Estava convençut de que faria una molt bona crònica.He esta incapaç de transcriure-ho al paper,incapaç del tot,em sortia un nyap tan gran que feia fins i tot vergonya.
Entenc perfectament el que dius...un dia vaig sentir o llegir a Foix que deia que ellels seus poemes els feia a l'acte i que mai corregia res,tal com els escribia quedaven fets...no sé,a mi em costa de creure...

Anònim ha dit...

Bon post sobre el fet d´escriure.
Fent i desfent aprèn l´escrivent...
Imma