Abans d’ahir van fer per la tele Molt soroll per res, de Kenneth Branagh. Malgrat tenir moments de tensió dramàtica, és possiblement una de les pel·lícules que més bé transmet la joia de viure. El fragment inicial, amb el príncep i el seu seguici cavalcant pels turons suaus i assolellats de la Toscana i desfermant una autèntica bogeria a mesura que arriben a la vil·la que els acollirà, n’és tota una mostra.
Bàsicament Molt soroll per res és una pel·lícula amable, agradable, plena de lluminositat, que deixa una empremta de felicitat. Emma Thompson irradia plenitud i bellesa, Kenneth Branagh juga amb gràcia el seu paper, Denzel Washington és la viva imatge de la serenor i Michael Keaton no deixa de sorprendre. Keanu Reeves és tan previsible en la seva malignitat que no arriba a alterar la placidesa del film. Prop dels murs de la bella vil·la, enmig dels jardins clàssicament italians i sota un sol que dóna vida, saps que tot acabarà bé. Els dilemes shakespearians es fan miques entre el paisatge de vinyes i xiprers.
Ara fa sis anys, quan vam ser a la Toscana, vam saber que ben a prop teníem la vil·la de Don Leonato, escenari de Molt soroll per res. La regió és plena de vil·les i casalots amb història però aquest té un afegit especial. Es diu Vignamaggio i, segons diuen, va pertànyer també a la família de la Monna Lisa, els Gherardini. Prop de Greve in Chianti – i de la seva bella plaça triangular- a Vignamaggio es dediquen avui en dia a la producció de vi i a l’agriturismo. Nosaltres només hi vàrem treure el cap, però sens dubte ha de ser un luxe hostatjar-se sota el mateix sostre que un dia va acollir les belles Beatriu i Hero.
Bàsicament Molt soroll per res és una pel·lícula amable, agradable, plena de lluminositat, que deixa una empremta de felicitat. Emma Thompson irradia plenitud i bellesa, Kenneth Branagh juga amb gràcia el seu paper, Denzel Washington és la viva imatge de la serenor i Michael Keaton no deixa de sorprendre. Keanu Reeves és tan previsible en la seva malignitat que no arriba a alterar la placidesa del film. Prop dels murs de la bella vil·la, enmig dels jardins clàssicament italians i sota un sol que dóna vida, saps que tot acabarà bé. Els dilemes shakespearians es fan miques entre el paisatge de vinyes i xiprers.
Ara fa sis anys, quan vam ser a la Toscana, vam saber que ben a prop teníem la vil·la de Don Leonato, escenari de Molt soroll per res. La regió és plena de vil·les i casalots amb història però aquest té un afegit especial. Es diu Vignamaggio i, segons diuen, va pertànyer també a la família de la Monna Lisa, els Gherardini. Prop de Greve in Chianti – i de la seva bella plaça triangular- a Vignamaggio es dediquen avui en dia a la producció de vi i a l’agriturismo. Nosaltres només hi vàrem treure el cap, però sens dubte ha de ser un luxe hostatjar-se sota el mateix sostre que un dia va acollir les belles Beatriu i Hero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada