Hi ha moltes barcelones. Això és un gran tòpic però no deixa de ser una realitat. I darrera els quatre gargots grollers de la ciutat del turisme i de la zona blava, hi són encara vius els traços esbossats al llarg de diferents èpoques que han dibuixat la veritable ciutat de Barcelona. No cal fixar-s’hi gaire per trobar-los: les persianes verdes d’una galeria d’un pati interior de l’Eixample, un immens plataner que surt majestuós d’un mar d’uralites als Encants, les finestres polsoses d’un magatzem abandonat del Poble Nou, la majestuositat del Museu de Zoologia a la Ciutadella, el ressò d’uns passos als porxos d’en Xifré... És un dibuix difícil d’esborrar, malgrat fets com ara l’homogeneització del comerç, l’increment estratosfèric del cost de la vida, l’americanització dels costums, la lamentable evolució que ha patit la Rambla o el degotall de desaparicions de cinemes històrics (l’altre dia en fèiem la llista i no acabàvem).
Queda molta Barcelona per conèixer i per viure. I, a mesura que passen els anys, m’adono que és en els detalls on cal buscar-la. Detalls com aquesta botiga del carrer Bonsuccés que vaig fotografiar amb el mòbil mentre la G s’hi comprava unes mitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada