***
Agafo uns quants dies el tren -altre cop la línia que passa pel meu poble- per anar a Barcelona. Només cal esperar el segon dia per viure els clàssics retards, les esperes en andanes on se sua de calor. El servei és tan dolent que resulta gairebé còmic. Veig com els usuaris accepten aquestes esperes amb estoïcisme. Passen anys, dècades i sempre és el mateix. Gairebé seria més digne que deixessin de prestar el servei, que tanquessin, per inoperància.
***
La intel·ligència. Les persones intel·ligents, per la seva pròpia intel·ligència, son conscients de disposar d'un arma molt efectiva per anar per la vida. Però a voltes no s'adonen de que aquest equipament, com el motor massa potent d'un cotxe, també els pot jugar males passades si agafen els revolts massa de pressa. La intel·ligència no és sempre un substitutiu d'altres virtuts i no es pot fiar tot a la seva capacitat. Veure una persona intel·ligent no adonar-se d'això ens arriba a fer dubtar de si la seva intel·ligència no serà en realitat un motor gripat.
***
Em sorprèn que els polítics en deixar una responsabilitat, sobretot si ha estat llarga i difícil, no se sentin, com a mínim, alleujats, descarregats. Em costa de comprendre.
***
Llegeixo al diari que l'exdona de l'home més ric del mon destina la seva fortuna a la filantropia, fent grans donacions. Està molt bé, però penso que si no existís el negoci de l'home més ric del mon, no caldria fer aquestes donacions: la riquesa es repartiria de forma natural, fent possible l'existència i la viabilitat, arreu del mon, de petits negocis que donarien feina a milers de famílies, en un model més equilibrat i just, que ha existit des de temps immemorials i que s'anomena petit comerç. És allò de donar peix o d'ensenyar -o, en aquest cas, simplement de deixar- pescar.
***
Veig una fotografia d'una ampolla de sabó feta de material reciclable -amb grans lletres que així ho anuncien- que amaga al seu interior una magnífica ampolla de plàstic. Em sembla una metàfora perfecta d'allò que determinades empreses practiquen com a responsabilitat social.
***
Per contra, veig com algunes empreses comencen a utilitzar models imperfectes en la seva publicitat. Més enllà del dubte de si ho fan per convicció o per quedar bé, el cert és que l'evolució social ha fet possible aquest fet. Anys de regulacions, campanyes i recomanacions de no utilitzar models massa prims no han operat el canvi que ha aconseguit la nova percepció social.
