3.5.26

Notes

Un anunci radiofònic del Liceu defineix l'òpera basada en Werther com la història d'una relació tòxica. Què faríem sense les modes i els nous tòpics?

***
I la publicitat turística d'una ciutat txeca parla de l'activitat artística que es fa en un antiga fàbrica industrial. Segur que deu ser de gran interès per a totes les persones personals.

***
La nostra casa deu estar construïda sobre un formiguer perquè quan arriba el bon temps comencem a patir les invasions de formigues. Em sap greu haver d'eliminar-les i quan em veig en l'obligació de fumigar amb l'insecticida, per no sentir pena, penso en determinats futbolistes.

***
L'atzar és una màquina extraordinària i sorprenent. L'altre dia, mentre disparava l'insecticida, pensava això que acabo d'escriure i just l'endemà em vaig trobar amb aquest text al blog de Víctor del Moral, que justament havia visitat per primera vegada.

***
A la barra del restaurant, un home li du a la cambrera: El fin del mundo solo era el principio.

***
L'home de la barra llegeix un llibre; de tant en tant surt a fumar, sembla un home il·lustrat, d'un cert interès. Però l'atenció se me'n va a una taula que ocupen tres dones. De cara tinc una senyora gran i una noia jove, que podria ser la seva néta. D'esquena una altra noia, a qui no puc veure la cara, només els seus cabells rossos i la samarreta negra de tirants que porta i que deixa veure, sobre els seus omòplats, la tira d'uns sostenidors, també negres. De cop, observo com l'altra noia, la que està de cara, es posa a plorar, primer molt lleument, després amb més sentiment, tapant-se la cara. No goso mirar-me-la i em concentro en el meu plat, però al cap de poca estona, percebo que s'aixeca, passa pel meu costat i se'n va al lavabo. Després, quan ja ha tornat i s'ha asserenat, la senyora gran -robusta, amb el cabell blanc curt- adopta un rictus de gravetat i parla cada cop més enfadada. No la sento, però en tinc prou amb veure la seva expressió. Acaba traient un mòbil enorme -la contradicció entre les noves tecnologies i la gent d'edat sempre és molt evident- i s'hi concentra.
Quantes històries se'ns escapen!

***
Entro al casino. Aposto a la ruleta, al vermell, i perdo. Doblo l'aposta, al vermell, i perdo. Torno a doblar, al vermell, i torno a perdre.
En realitat no vaig al casino, però darrerament, quan compro llibres, visc aquesta situació. Potser hauria de retirar-me una temporada, però segueixo apostant. I perdent.

***
Hi ha gent que no està al cas d'absolutament res del que passa al món, però està perfectament al dia de qüestions molt concretes: d'allò que està de moda, per exemple. Em fan una certa enveja. Com aconsegueixen ser tan selectius? Ja voldria jo estar al dia d'allò que m'interessa i no saber res, per exemple, de Gabriel Rufián.

***
No m'agrada discutir però tampoc assentir amb el meu silenci.

***
En una caixa que tinc a les golfes guardo els fullets turístics, els mapes, els papers, de tots els viatges que hem fet. Avui he anat a buscar-hi uns mapes d'Anglaterra que sé que hi tenia. He hagut de remenar moltes bosses i molts papers. Tot el que he trobat, el que he vist, m'ha provocat una nostàlgia enorme. He vist passar la nostra vida i he vist uns joves, plens d'il·lusions, que ja no som nosaltres. Ubi sunt?