El coronavirus marxarà però les misèries humanes quedaran.
***
Aquestes misèries s'esvaeixen llegint Marisa Madieri. Segurament mai havia percebut en un escriptor tanta generositat, amor a la vida, tan poc ressentiment, malgrat les dificultats, la pobresa, l'exili, la malaltia. No només un exemple d'escriptura sinó un model de vida.
***
I rellegint Madieri m'adono que la relectura, i sobretot la relectura en maduresa, permet captar més matisos, més profunditat a un text. Allò que de joves ja ens havia entusiasmat, amb una certa exaltació, ara ens omple més, ens calma, ens dóna seguretat.
***
No entenc la persistència en l'error. Deixeu sortir els nens, si us plau, d'un en un, acompanyats d'un pare, amb totes les mesures que calgui, però deixeu-los sortir. I no ho dic pels meus, que poden sortir al jardí i estan com un gínjol, que quedi clar.
***
La meva comprensió inicial envers la direcció d'aquesta crisi s'està desfent com un terròs de sucre. Però mantinc la confiança en algunes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada