20.4.20

N.

A l'N. la florida adolescent li ha coincidit amb aquestes circumstàncies tan estranyes. Té moments en què continua sent la nena que era i d'altres en què apareix amb força un esperit rebel i contestatari.
Davant el fet d'haver-se d'aprendre de memòria unes estrofes de Canigó que no aconsegueix entendre ni memoritzar ni, molt menys, gaudir, sorgeix la fúria:
- Si hagués nascut en aquella època, li hauria donat un cop de puny a Verdaguer. La meva generació m'ho hauria agraït.
Molts dies sortim al jardí a passejar. Donem infinites voltes a la casa caminant. M'agafa pel braç i m'explica coses. Riem. És un dels millors moments del dia. Ara hem incorporat una nova modalitat. Ens posem un auricular cadascú i escoltem música amb el mòbil. La condició és que triem una cançó cadascú. Jo aguanto estoicament les seves tries més que discutibles, mentre que ella es queixa obertament de les meves encertades propostes:
- Papa! Per què no et pot agradar el reggaeton com a la gent normal?