22.11.26

Notes

Tarda d'infusions i paracetamol, mal de coll que dona pas a un refredat profund. L'essència pura d'un diumenge a la tarda.

***
Abans, he sortit a prendre el sol en una hamaca, a l'estil dels malalts de tuberculosi de La muntanya màgica. S'hi estava bé; he llegit breument i m'he adormit. M'han despertat unes mosques pesades i extemporànies. Vista l'evolució posterior, es pot afirmar que la teràpia solar ha fracassat.

***
Al matí el vent ha trencat un dels testos del jardí. L'olivera que contenia ha quedat tombada a terra. Aquesta ratxa de vent, inesperada, té un caràcter metafòric. No podem controlar res; la vida ens pot tombar, sempre que vulgui, amb un cop de vent atzarós. Si no arriba aquesta ventada, podem sentir-nos afortunats.

***
Participo en una mena de sorteig d'una subscripció de llibres per a tota la vida que fa una llibreria anglesa. Em pregunten quin és el llibre que més m'ha marcat i responc que El quadern gris. Em pregunten per què i ja no recordo què responc. Segurament alguna obvietat. Però ara sé què hauria d'haver respost: llegir-lo va fer que em posés a escriure, encara que fos d'una forma primària, sense base ni fonament. Els bons llibres són els que t'impulsen a escriure. Ho penso mentre llegeixo -o rellegeixo- Champán y sapos, un dels diaris de José Carlos Llop, que em porta aquí, a escriure, de manera indefectible i inevitable.

***
He escrit alguns cops que els aforismes em semblen pirotècnia, molt efecte i resultats estèrils. Llop escriu això:

Los aforismos son el canapé de la literatura diarística. De caviar, pero canapé al fin y al cabo.

***
Anar a un lloc de moda és sempre un error.

***
Diuen que Josep Pla se segueix llegint molt. M'ho crec. En canvi, no veig gairebé ningú, en la literatura catalana actual, que segueixi la seva tradició literària.