No ens agradaven els macroconcerts musicals, ni les platges el mes d'agost, ni les caminades populars, ni les discoteques, ni les cues, ni les manifestacions ni... Però hauríem preferit poder seguir evitant-los per elecció pròpia.
***
Fa vint anys vaig deixar a la meitat Habla, memoria, de Nabokov. L'he reprès ara. És cert que conté algunes travessies pel desert, motiu pel qual el devia deixar llavors, però en general, ara, el trobo extraordinari. És dels pocs llibres que conté autèntics flaixos que il·luminen sensacions que has viscut i que has estat incapaç, bé de percebre-les amb plena consciència, bé d'expressar-les. Llegir-lo és un aprenentatge constant d'escriptura. Trobo especialment memorables alguns dels passatges en què expressa sensacions o narra vivències infantils, mantenint la mateixa perspectiva del nen que les vivia. Com quan assegut al vagó-restaurant d'un tren experimenta la contrarietat de veure com el seu plat mai aconsegueix avançar la lluna que presideix el cel del capvespre.
***
A primera hora del matí, deixar el llibre de Nabokov i posar-se a treballar: una bona dosi d'autodisciplina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada