Boris Vian

El dia 23 de juny es van complir cinquanta anys de la mort de Boris Vian. Tots els diaris es van fer ressò de l’efemèride i, qui més qui menys, van fer un repàs a la biografia d’una de les principals figures d’un París perdut que ens mirem amb nostàlgia.
Recordaven els papers que Vian va morir als 39 anys. Sempre frapa la mort d’una persona jove, però encara més quan coincideix exactament amb la teva edat. Fa pensar. Però el que dóna més dimensió a aquests artistes que moren joves és veure tot el que van arribar a fer en els seus anys de vida. En el cas de Vian, la seva obra abasta diversos camps: va ser escriptor, cantautor, músic de jazz, crític, enginyer, patafísic...
Bloc de notes ha deixat passar uns dies per recordar Boris Vian, no per, citant Vila-Matas, acabar con los números redondos i no celebrar aniversaris exactes, sinó per poder enllestir una adaptació, començada ja fa temps, de la lletra d’una de les seves cançons més populars: Le Déserteur.
Us deixo un vídeo, la lletra de Vian i la meva modesta adaptació.



Le Déserteur

Monsieur le Président
je vous fais une lettre
que vous lirez peut-être
si vous avez le temps.

Je viens de recevoir
mes papiers militaires
pour partir à la guerre
avant mercredi soir

Monsieur le Président
je ne veux pas la faire
je ne suis pas sur terre
pour tuer des pauvres gens

C'est pas pour vous fâcher
il faut que je vous dise
ma décision est prise
je m'en vais déserter

Depuis que je suis né
j'ai vu mourir mon père
j'ai vu partir mes frères
et pleurer mes enfants

Ma mère a tant souffert
elle est dedans sa tombe
et se moque des bombes
et se moque des vers.

Quand j'étais prisonnier
on m'a volé ma femme
on m'a volé mon âme
et tout mon cher passé.

Demain de bon matin
je fermerai ma porte
au nez des années mortes
j'irai sur les chemins.

Je mendierai ma vie
sur les routes de France
de Bretagne en Provence
et je dirai aux gens:

Refusez d'obéir
refusez de la faire
n'allez pas à la guerre
refusez de partir.

S'il faut donner son sang
allez donner le vôtre
vous êtes bon apôtre
monsieur le Président.

Si vous me poursuivez
prévenez vos gendarmes
que je n'aurai pas d'armes
et qu'ils pourront tirer.


El Desertor (adaptació d'Àlex Figueras)

Estimat president
us he escrit un paper
que llegireu potser
si teniu un moment.

Tot just ara he rebut
la crida militar
per marxar a lluitar
el dia convingut.

Estimat president
jo no aniré a la guerra
jo no sóc a la terra
per matar pobre gent.

No us vull pas molestar
però cal que us ho digui
ho faré sigui com sigui
fugir i desertar.

Per culpa de la guerra
mon pare va morir
els meus germans patir
i els meus fills van plorar

Amb tant de patiment
ma mare dins sa tomba
se’n fot de tota bomba
i de tot quant regiment

Quan vaig ser presoner
la dona em van robar
l’ànima trepitjar
i vaig perdre els records

Demà de bon matí
donaré cop de porta
als anys en via morta
i agafaré el camí.

Seré un rodamon
pels pobles de tot França
del Loira a la Durança
i diré a tothom

Refuseu d’obeir
no aneu pas a la guerra
fugiu cap a la serra
refuseu de partir

Si cal vessar la sang
estimat president
sou la persona adient
ningú té tan alt rang

Si em voleu agafar
aviseu tot soldat
que jo vaig desarmat
i podran disparar.