***
Chamberlain, el 1938, també era contrari a la guerra, però amb uns arguments nascuts de l'honestedat. Jeremy Irons l'interpreta molt bé a Munich: the edge of war. La seva bonhomia contrasta amb el cinisme del líder que fa bandera del pacifisme amb interessos espuris.
***
Chamberlain, el 1938, també era contrari a la guerra, però amb uns arguments nascuts de l'honestedat. Jeremy Irons l'interpreta molt bé a Munich: the edge of war. La seva bonhomia contrasta amb el cinisme del líder que fa bandera del pacifisme amb interessos espuris.
***
Comparar un text escrit per la intel·ligència artificial amb un de (ben) escrit per un humà és com comparar un pòster de Las Meninas amb Las Meninas. El problema no està en el pòster sinó en qui és incapaç de saber veure-hi la diferència, en el sentit més ampli d'aquesta paraula.
***
Constable, els cels; Stubbs, els cavalls; Corot, els arbres. Ningú com Corot sap pintar els troncs dels arbres caducifolis dels boscos i camps de França.
***
Avui, l'ocell del garatge ha errat la direcció en el seu intent de fuga i ha sortit volant cap a la paret del fons. Afortunadament, se n'ha adonat i ha estat prou hàbil com per fer un gir a mig vol i sortir, com sempre, per l'espai entre el sostre i el capó del cotxe. Ha estat una maniobra tan fugaç, com la d'un veterà pilot d'un caça, que m'ha estat impossible identificar-lo.
***
Cada vegada entenc més les persones que no es volen moure dels seus espais geogràfics propers. Però viatjar és bo per determinats motius. Fer-ho a les grans ciutats, on hi ha poder de debò, permet ser conscient de la insignificança i migradesa de les nostres elits. (I quina gosadia tenim d'anomenar-les així).
***
No m'agrada sobrepassar els límits d'una determinada intimitat. Però qualsevol cosa que escrigués aquests dies seria insincera i allunyada de la realitat si no deixés constància de la profunda tristesa, del gran sentiment de pèrdua, que m'ha provocat la inesperada mort de l'amic G., a qui definiria simplement com una gran persona. L'atzarosa injustícia amb què actua la mort de vegades és especialment injusta.
***
Cada vegada entenc més les persones que no es volen moure dels seus espais geogràfics propers. Però viatjar és bo per determinats motius. Fer-ho a les grans ciutats, on hi ha poder de debò, permet ser conscient de la insignificança i migradesa de les nostres elits. (I quina gosadia tenim d'anomenar-les així).
***
No m'agrada sobrepassar els límits d'una determinada intimitat. Però qualsevol cosa que escrigués aquests dies seria insincera i allunyada de la realitat si no deixés constància de la profunda tristesa, del gran sentiment de pèrdua, que m'ha provocat la inesperada mort de l'amic G., a qui definiria simplement com una gran persona. L'atzarosa injustícia amb què actua la mort de vegades és especialment injusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada