A la torre de Broadway

A la torre de Broadway passegem, gaudim del paisatge, mirem els cèrvols des de l'altre costat de la tanca, correm, juguem a amagar-nos darrera els arbres...Es fa tard -a l'anglesa: són quarts de sis de la tarda- i la gent comença a marxar. L'aparcament va quedant buit, però hi ha un cotxe que fa el camí invers i arriba llavors. Baixen un pare, una mare i un nen. La mare vesteix niqab. Es fa estrany en aquell indret. Podríem reflexionar ara sobre el que és cultura i el que ès barbàrie. Crec que no cal: l'obvietat s'imposa. No puc deixar de mirar-me aquella dona mentre retornen cap al cotxe. En un moment donat gira el cap i les nostres mirades es creuen. Encara que pugui semblar un tòpic o un artifici, el cert és que els seus ulls són preciosos, intensament negres. Sóc jo qui aparta la mirada, no sé si per dissimular, per timidesa o per pena. Seguint les ordres del pare de familia, pugen tots al cotxe -un BMW- i se'n van, enduent-se la seva història, que no puc deixar d'imaginar-me trista.