L'abadia de Hailes

Semblava d'entrada un indret de poc interès: les escasses restes d'un vell monestir, lluny de la magnificència romàntica d'una altra abadia relativament  propera, la de Tintern.

Però si resulta comprensible que els murs, arcs i contraforts de Tintern, despullats de vitralls i descoberts de voltes, exercissin una poderosa atracció cap als pintors del segle XIX i inspiressin una de les grans composicions de Wordsworth, semblaria que la modèstia de les restes de Hailes pogués resultar decebedora. Però tot és començar a recórrer els espais de la vella construcció per sentir-se proper al sentiment romàntic que semblen desencadenar aquestes runes medievals. Arcs, bases de columnes i restes de mur descansen sobre el verd intensíssim de la gespa, el vent bufa suaument, fresc, els núvols els ha acabat de pintar Constable. Els arbres, centenaris, són tots d'una bellesa rotunda: castanyers bords, roures, plataners, salzes...  Els nens corren com petits cérvols.
Han desaparegut les parets i la vida d'aquest vell monestir, però n'ha quedat la pau d'aquella vida austera i retirada. Segles d'abandonament i pillatge -en queden els graffittis d'altres èpoques- no han acabat amb el geni de Hailes.