Chipping Campden

Són les sis del matí, però la llum del dia entra amb intensitat a través de les cortines. No plou, encara. Han tocat les campanes de l'església veïna, preciosa. Regna el silenci. Només se sent algún tudó. Els nens dormen a la seva habitació i la G. al meu costat. Escric aquestes línies amb l'iPhone, amb dificultats. No goso llevar-me per no trencar l'encanteri, però voldria sortir a recórrer ja de bon matí els carrers d'aquest poble meravellós. Sé que farà fred fora del llit, però també que tindré per mi sol aquest llarg carrer de cases de pedra daurada i antiga, aquest fragment una mica endolcit de la vella Anglaterra. Em llevo.