Al capvespre, camino sol cap a l'església del poble. Passo pel costat de les belles almhouses mentre el campanar llueix -avui sí- per la llum de l'horabaixa. Mentre prenc algunes fotografies em passa pel costat una parella d'adolescents (ja els he vist algun altre dia) que, pel seu look ultramodern, s'escaurien més pels carrers de Camden que de Campden. Entro al recinte de l'església i camino entre les làpides del cementiri per trobar el punt idoni des d'on fotografiar les magnífiques i ornamentades banqueting houses de la finca annexa. Sento unes veus darrera uns arbres: dos nanos asseguts en un banc, que parlen de les seves coses totalment aliens tant a la bellesa de l'indret com a la transcendència de l'entorn. La mort, tan propera i evident allí, els resulta absolutament indiferent. Mentrestant, m'enfilo a un mur i, per fi, tinc al meu abast els camps de l'antic domini de Sir Baptist Hicks, del qual resten només les antigues construccions per als convidats a les festes, les banqueting houses, que fotografio ja amb la llum molt baixa, enquadrant-les amb la lluna. Es va fent fosc i els nois marxen. Quan passo pel banc on seien llegeixo la inscripció que recorda a Bruce i Dorothy, també passed away.
Escrivia Josep Pla -cito de memòria- que davant les creus de terme de quatre cementiris de l'Empordanet vistos des de Sant Sebastià va sentir-se per sempre unit a aquella terra amb lligams immortals. En aquest país que no és el meu, la presència de la mort en aquest moment de pau i bellesa, em fa sentir la necessitat de viure amb passió cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada