Humor

Em diuen que les meves últimes entrades tenen un to pessimista. Mirarem d'invertir-ho amb un toc d'humor.

Ahir, mentre es mirava les prestatgeries, l'À. em va preguntar quins eren els llibres de més valor que tenia a la biblioteca.

- Ara t'ensenyaré un llibre que no té pràcticament ningú- vaig dir-li, animat pel seu interès.

- Quin? El teu?- va respondre rient per sota el nas, fent gala d'un sentit de l'humor que no sé si hauria d'apreciar gaire.

Unes hores més tard miràvem Los Durrell a la tele. En aquest cas no hi era l'À., només la G. i l'N. En un moment de l'episodi, la mare troba un escrit del seu fill petit, Gerald, i diu alguna cosa així com:

- Ara ja tenim dos grans escriptors a la família.

I comenta l'N., també rient:

- Nosaltres també tenim un gran escriptor a la família.