Absort, aquests dies, en la lectura de Londres NW, de Zadie Smith. Crec que a la història li costa una mica d'arrencar -o potser va ser una qüestió personal- però en la segona part (en té quatre, la novel·la), apareix amb tota plenitud l'escriptura -i l'escriptora- de raça. Resulta impressionant la capacitat de Smith d'arrodonir els personatges amb petits detalls de la seva quotidianitat, amb aparents nimietats que no són tals. Creix l'admiració -i l'enveja- a mesura que passen les pàgines d'aquesta novel·la d'ambients i de personatges que es retroalimenten. Tinc un record vague, encara que bon record, de Dents blanques, la novel·la que l'any 2000 va consagrar l'aleshores joveníssima Zadie Smith. Aquesta N-W (aquest és el títol original) resulta més experimental, menys evident en la narració, però alhora crec que més rodona. Si em disculpeu, deixo d'escriure per continuar la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada