11.2.14

Foscor, vida

Ve l'À. al meu llit i em diu que l'N. és al bany i té por de sortir-ne. Hi vaig i li dic a l'N. que no ha de tenir por de res. Em diu que té por del monstre pelut. Encenc el llum del corredor i li ensenyo que no hi ha ningú. Clar!-diu, com si parlés amb algú curt de gambals- quan obres el llum desapareix.

***
Juguen a construir una petita ciutat, mesclant joguines diverses: hi ha una piscina, un aeroport, una estació... L'N. pregunta per què el tren no corre sol i s'ha de fer moure amb la mà. Respon l'À. amb volguda indignació:
-Què et penses tu, que a la vida tot és automàtic!