Sento cada dia, des del despatx, els músics de carrer que, amb més o menys talent, despleguen amb entusiasme el seu repertori, més o menys repetitiu. I si hi ha casos que poden arribar a ser fins i tot molestos, alguns dies em trobo amb sorpreses realment agradables: melodies que embolcallen les tardes, mentre el cel s'obscureix darrere les agulles de la catedral. Com avui, amb la Gymnopédie núm. 1, d'Erik Satie, que a youtube trobo amb aquesta bella interpretació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada