Al despatx d'X. un gran finestral dóna a la façana d'una església barroca. A escassos metres -el carreró és estret- tenim la imatge d'un sant de pedra mutilat pel temps i ple de cagades de colom que gairebé presideix la reunió. Imposa.
Unes hores més tard, caminant per aquest carrer, alço la vista per tornar a mirar-lo. D'una cantonada apareixen, però, una mare i dues filles -rosses, franceses, d'una elegància poc comú en aquest barri- que distreuen la meva mirada.
Circulo per la ciutat amb el braç enguixat penjat del coll amb una certa normalitat (ja gairebé m'hi he acostumat) i, com aquell individu de l'acudit que corria amb una enclusa per la sabana per poder llençar-lo a terra si el perseguia un lleó i així poder córrer més, penso que quan torni a tenir les dues mans les meves capacitats seran extraordinàries.
Passo per davant d'una botiga de roba femenina amb un nom que m'agrada: Passé composé. Me'n ve al cap un altre: Comptoir des cotonniers.
Uns operaris treuen el vell cartell de fusta de la llibreria Canuda. Se'ls trenca pel mig.
A la Central m'estic una estona a la secció de llibres en llengües estrangeres i em crida l'atenció -és molt evident- el contrast en el disseny de les portades dels llibres francesos i anglosaxons. Fotografies, il·lustracions a tot color, tipografies estridents a les portades dels llibres en anglès i sobrietat, tons crema i blancs, discreció tipogràfica als llibres francesos. No m'aventuro a treure cap conclusió.
Pels carrers i pels aparadors de les botigues els primers indicis del Carnaval. Buscarem refugi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada