Escriu avui Quim Monzó a La Vanguardia sobre la generalització del costum de fer-se petons per saludar-se, fins i tot entre desconeguts. En general, comparteixo la seva opinió sobre aquesta banalització dels petons, però el que realment m'ha fet gràcia és la coincidència amb l'observació que va fer-me fa pocs dies la meva filla.
Deia l'N.: Els adults -i utilitzava aquest terme amb un cert to despectiu- quan us feu petons no els feu ben fets, feu així- i acostava la seva galta a la meva i feia un petó a l'aire.
Efectivament, coses dels adults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada