Quinze anys

A risc de convertir aquest bloc en un monogràfic de nostàlgia musical, reprodueixo avui aquest fragment de l'article de Javier de las Muelas al Magazine de La Vanguardia sobre el Gimlet, local emblemàtic del barri barceloní de la Ribera. Escriu per acabar de las Muelas: Y siempre había música. Esencial en mi vida: Ramones, Clash, Devo, Talking Heads, Pretenders, B-52's, Secretos, Radio Futura... Algún tema de Sisa, Gato Pérez, Julio Iglesias y mi canción favorita: Para ti, del grupo Paraíso. Muchas parejas surgieron del Gimlet. Siempre intentábamos que la chica, en vez de un refresco, eligiera un cóctel. Al pedir el tercero sabíamos que la película tendría buen final. I sí, era magnífica aquesta cançó de Paraíso, que recordo haver escoltat en dos formats. Primer en cassetes que ens gravava l'amic J. reaprofitant cintes de Superéxitos del 79 i similars que regalaven les caixes d'estalvi -quan encara no es dedicaven a vendre participacions preferents- i després en un recopilatori en disc de vinil -La edad de oro del pop español- que encara guardo amb respecte. Teníem tretze, catorze, quinze anys, la modernitat entrava en comptagotes -les cintes que el nostre amic J. portava de Vinaròs- en el nostre racó de la vall i ni imaginàvem que les noies que ens agradaven canviessin la cocacola per un còctel, però el món se'ns començava a dibuixar, amb tots els seus clarobscurs. Cançons com aquesta emergeixen quasi de la boira però el record esborra tots els grisos de l'època.