Museus de ciències naturals

He llegit al diari que a Barcelona estan projectant un nou museu de ciències naturals en un dels edificis del Fòrum. Serà un d’aquests museus moderns, espectacular, interactiu i segur que molt educatiu. Llàstima que a mi no em satisfà gaire aquest estil de museu. (Potser algun lector pensarà que qui escriu aquest bloc és algú a qui només agrada portar la contrària. No crec que sigui el cas, simplement expresso les meves opinions, especialment quan van a contracorrent.)
M’agraden els museus de ciències victorians, si se’m permet utilitzar aquest adjectiu britànic. Edificis vetustos amb calaixeres i vitrines de fusta noble plenes de col·leccions. Papallones, fòssils, herbaris, ocells dissecats. En aquests edificis s’hi percep l’esperit d’una època, el despertar de l’interès per la ciència. Acostumen a ser, a més, museus bonics, elegants, a mig camí entre l’aristocràcia d’un club londinenc i la calidesa d’un casino de província. Estic segur que els fantasmes de Darwin o Linneu s’hi deixen caure de tant en tant.
Un dia, a Béziers, en una fira de brocanters vaig veure unes taules-vitrina precioses, de fusta brillant i vidre imperfecte, com les que hi ha en aquests museus. Me les estava mirant quan el firaire se’m va acostar i me les va oferir a un preu irrissori. L’home es volia desfer d’aquelles baluernes poc mercadejables i em perseguia dient-me que me les portava a Barcelona sense cap cost. És una llàstima no tenir una casa gran per poder acumular andròmines com aquestes.
El cas és que a Barcelona tenim un encantador Museu de Zoologia a l’emblemàtic edifici del Castell dels Tres Dragons. Està en un dels racons que més m’agraden de la ciutat: a l'extrem nordoest del Parc de la Ciutadella, prop de l’hivernacle i a tocar dels porxos d’en Xifré. Sembla ser que les col·leccions que es guarden en aquest museu aniran a l’edifici del Fòrum. I segur que serà un avenç i un guany en termes museístics, però per a mi serà una autèntica llàstima. El problema de deixar-se guiar per criteris romàntics.