29.9.09

Fuga lenta


És molt frustrant encadenar lectures decebedores. Veure que no combregues amb llibres que havies triat amb il·lusió. Sentir una decepció rere l’altra. Aquests fracassos dolen quan la literatura es viu gairebé com una vida paral·lela. És com la sequera golejadora dels davanters de raça. Per això, quan al final la pilota acaba entrant –en aquest cas la complicitat amb la lletra escrita- l’alegria és potent com el crit de ràbia del futbolista de torn.
El meu gol l’he marcat amb Fuga lenta de Juan Martínez de las Rivas. O, més ben dit, l’ha marcat ell, que és qui té tot el mèrit. El partit encara no ha acabat, però de moment el joc és magnífic, i els gols van caient amb facilitat a la porteria contrària. El joc de Martínez de las Rivas és elegant, sense floritures, gairebé silent, però d’una efectivitat no exempta de bellesa. Com el futbol de la selecció francesa del 82: Giresse, Tigana, Platini.
De moment ho deixem aquí, però d’aquesta novel·la n’haurem de parlar més a fons.

5 comentaris:

ramon figueras ha dit...

Nano et veig inspirat últimamnet!

Anònim ha dit...

l'autor em sembla què és argentí. la trama es desenvolupa a Argentina?
Pau V

Àlex Figueras ha dit...

No, l'autor és espanyol. És el que es coneix habitualment (i fa una certa gràcia) com a novel·la d'iniciació. Descriu la infantesa i joventut d'un noi d'una família que ha deixat de ser rica.
El meu dubte és si el llibre és plenament autobiogràfic. Si és així, és d'una sinceritat extrema.

Anònim ha dit...

Llegeix Una màquina d´espavilar ocells de nit, Jordi Lara.
7 relats relacionats amb el món de la sardana. Un jove músic de cobla ens va narrant amb diferents gèneres literaris històries al voltant de compositors, audicions, viatges amunt i avall anant a fer concerts.
No te´l perdis.
Imma

Àlex Figueras ha dit...

En prenc nota, Imma. Gràcies per la recomanació.