***
Ha mort Marcos Ordóñez. Era conegut sobretot com a crític teatral, però ha estat també un gran escriptor, que segurament mai ha tingut el reconeixement que mereixia. Jo mateix faig acte de contricció per no haver-lo llegit més, tot i ser un dels pocs exemples d'escriptors amb capacitat per conrear exitosament tant la novel·la (Detrás del hielo) com el dietarisme (Una cierta edad). Descansi en pau.
***
Cada vegada em preocupa menys expressar opinions i punts de vista impopulars o allunyats de la correcció política. I, alhora, cada vegada em fa més peresa discutir i rebatre arguments. Deu ser cosa de l'edat. Al meu poble tenim una dita que al·ludeix, encara que només sigui a efectes de rima, als nostres veïns. Diu: aquest és com els de Tagamanent, tant li fot quedar bé com malament. Doncs això.
***
Segueixo llegint Carrère. Ara, Ioga. La part del llibre dedicada a aquesta pràctica -la del ioga o la meditació- pot resultar objectivament interessant, però no ho és en el meu cas particular (fa cosa d'un any vaig voler iniciar-me en la pràctica de la meditació, però només vaig aguantar unes poques sessions, crec que la meva hiperactivitat física i mental, juntament amb el meu escepticisme de fons, ho feien impossible). En canvi, els capítols del llibre que tracten sobre el descens de l'autor als inferns de la malaltia mental, em resulten d'un gran interès, tot i ser incòmodes, inquietants, aterridors. Dono gràcies a Déu per no haver caigut mai en aquests abismes i li demano no caure-hi mai.
***
Un seguit de reflexions interessants al voltant -i molt més enllà- d'Odissea de Nolan en aquest article de Gerard Toutain. No seria capaç de sintetitzar-lo, així que el millor és llegir-lo.
***
El debat incessant i pesat sobre la intel·ligència artificial. Des del meu escàs coneixement i la meva posició marginal, crec que tot el que podia dir ja ho he dit, i ara, com passa amb molts d'aquests debats públics d'actualitat, aquesta olla que bull per tot arreu em cansa. Quan algú me'n parla, li dic que qui ha espatllat el món, amb l'expansió sense control de la tecnologia, que l'arregli, i a mi que em deixin tranquil. No tinc ganes de repetir arguments tòpics i suats que tots en sabem de memòria. Estic tip de small talk disfressat de consciència col·lectiva.
***
Faig un cafè amb l'X. M'admira -com pot admirar-se una criatura estranya i exòtica- el seu caràcter social, la seva capacitat de teixir complicitats i impulsar iniciatives, que, alhora, jutgo com estèrils i abocades a resultats inerts, més enllà del valor del propi esforç per teixir-les.
Em deixa també atònit l'estat quasi depressiu amb què Y afronta la seva propera jubilació, com si la seva vida quedés buida de contingut.
L'obvietat de la diversitat existent entre l'espècie humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada