Quan jo era un nen, la gràcia d'obrir les finestretes dels calendaris d'advent era els dibuixos que hi anaves trobant: arbres de Nadal, àngels, estels i, finalment, el Naixement del dia 24. Normalment aquests dibuixos acolorits estaven impresos sobre un paper blau translúcid, de forma que si els miraves a contrallum els colors es feien més vius i les imatges tenien una certa màgia.
Ara, el valor d'obrir les finestres dels calendaris d'advent (d'en Mickey Mouse, de l'Spiderman i segurament també de la Kitty) és la xocolatina que els nens hi troben a dintre.
2 comentaris:
BON ANY NOU 2010!!
Segur que tornaràs a Venècia.
Bonic fragment de Marà Manent.
Gràcies
Imma
Hi estic totalment d'acord, jo ja fa uns anys que he abandonat els calendaris de xocolatines (els mateixos nens se n'acaben cansant) i retornat a les imatges nadalenques.
Petons
S
Publica un comentari a l'entrada