Cal dir que la novel·la és un gènere que m'agrada poc. I m'agrada poc perquè, tot i ser extraordinàriament difícil, és el que es practica amb major prodigalitat. Això fa que el volum de novel·les dolentes que trobem en el mercat sigui ingent i que aconseguir trobar-ne una de bona sigui una autèntica loteria. La crítica, diluïda cada cop més en un marasme d'interessos reticulars, no ajuda gaire a orientar-se. Si féssim cas dels suplements literaris, de les recomanacions llibreteres i de tutti quanti elements d'aquest món, ens toparíem amb obres mestres a punta pala a les taules de novetats. Malauradament, això no és així, més aviat succeeix tot el contrari.
Després d'haver-ne llegit més de la meitat, ahir vaig decidir abandonar Indignidad de Lea Ypi. Em sap greu no coincidir amb les persones que me'l van recomanar. El subtítol Una vida recreada ja hauria d'haver estat un senyal d'advertència. No entraré en el debat de la ficcionalització de la realitat, però sí que voldria apuntar que la ficcionalització -aquesta recreació- necessita uns mínims de credibilitat. A Indignidad els personatges resulten tan plans, tan tòpics, que superen la meva capacitat de resistència. Que l'autora mostri d'una forma tan clara i poc matisada la seva simpatia per uns personatges i la seva aversió per uns altres dissol, al meu entendre, la possibilitat que el lector pugui creure's la història. En una escena, per exemple, apareixen dos joves retornats de París a Albània: l'un és íntegre, just, compromès; l'altre és un galtes i un vividor. Endevineu quin serà l'avi de l'autora i quin el futur dictador sanguinari comunista Enver Hoxha?
Indignidad és una recreació massa capriciosa per als meus estàndards, que tampoc considero gaire elevats. Així que, atenent-me a la meva creixent consciència sobre la finitud del temps, no n'hi dedicaré més a aquesta novel·la, que emprendrà un viatge pels laberints de wallapop.
***
Veure quatre partits de futbol en dies consecutius i que en tots ells perdi aquell equip que, amb major o menor grau d'interès, volies que guanyés, té el seu mèrit.
Però l'error està en la base: mirar partits de futbol.
***
Moltes vegades no ens adonem de les causes del nostre malestar. I pensant-hi bé, crec que una de les coses que em genera major inquietud és la incomoditat lectora, no trobar cap lectura satisfactòria.
***
La reaparició dels experts de l'època del coronavirus (ahir ja en vaig veure dos, de reüll, a la televisió) em fa més por que el mateix hantavirus. Són personatges d'un antic malson, que ara reviuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada