De vegades la bellesa s’amaga en els llocs més inhòspits i apareix, insospitadament, de forma fugaç.
A Mollet, al costat de l’autopista, un mar de camps de conreu, lleugerament ondulat, conviu amb els vuit carrils de circulació permanent de màquines infernals. Aquest matí, enmig d’aquests camps rossos de cereal segat i aliens a tota la bogeria que els envoltava, hi caminaven dos homes, acompanyats d’un parell de gossos que feien corredisses pels rostolls. He sentit enveja per aquestes figures minúscules, discordants i lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada