Josep Pla? Connais pas

M'explica l'R. una anècdota, una trista anècdota. Resulta que per motius de feina ha hagut de visitar una obra, una obra magna: un gran centre logístic, una planta industrial de grans dimensions. Per trancar el gel, li diu a la enginyera que dirigeix aquell tinglado que, davant d'una obra d'aquella magnitud, ell es fa la mateixa pregunta que Josep Pla quan va arribar a Nova York: i tot això, qui ho paga? I, per a la seva sorpresa, l'enginyera directora de l'obra magna li respon que no sap de què li parla, que no sap qui és el tal Josep Pla, que és un nom molt comú i que podria ser qualsevol.

La inauguració de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, amb la presència i la benedicció del Sant Pare, ha fet cèlebre aquesta màxima de Gaudí: primer l'amor, després la tècnica. Algú l'ha rebatut dient que si parlem d'obres arquitectòniques, o de ciència i tecnologia en general, deixem-nos d'orgues: el més important és la tècnica. I segur que tots triaríem abans un arquitecte o un enginyer competent que ens assegurés que les cases i els ponts no cauen que no un altre molt inspirat i inflamat que dissenyés estructures que fessin figa. Però crec que en un enginyer o a un arquitecte, els coneixements tècnics es donen per descomptats, igual que el valor en un soldat, i que algú sense un mínim interès i coneixement global del món i de l'home, difícilment pot exercir amb competència una obra arrelada al món i feta al servei de l'home. Res és independent ni està desconnectat d'un entorn, un país, una cultura. Formar enginyers -estem parlant de professionals de primer nivell- que no saben qui és el principal escriptor del seu país -de llegir-lo ja ni en parlem- diu molt poc d'aquest país. O del món en general.