***
M'arriben quatre llibres que he comprat a l'editorial Newcastle. En vint-i-quatre hores n'he acabat dos i començo el tercer. Encara que avui el cel sigui ben blau, jo soc com la pluja fina d'ahir.
***
No tinc criteri sobre els accents diacrítics revisats i eliminats per l'IEC. De vegades els mantinc, per prurit i convicció, però sovint m'acomodo a la nova normativa. Depèn del dia. Aquest comportament és gairebé una metàfora de la meva actitud vital voluble, en què el penell gira entre la voluntat d'intransigència i la necessitat d'adaptació.
***
No m'agrada que em manin ni m'agrada manar. És un dels meus lemes, crec que l'he escrit alguna vegada. Avui he descobert que Herodot ja ho havia dit. Em sento més satisfet però menys original.
***
Relacionat amb això hi ha aquella cançó dels Smiths, Heaven knows I'm miserable now, que diu allò de:
I was looking for a job and then I found a job
And Heaven knows, I'm miserable now
In my life, why do I give valuable time
To people who don't care if I live or die?
Crec que representa aquesta ànsia de llibertat contraposada al sacrifici del propi temps a no se sap ben bé què -bé, sí, majoritàriament a uns ingressos- i que en molts casos obliga a ser manat, o fins i tot a manar, en contra de la voluntat pròpia.
***
En un d'aquests sacrificis del temps propi, vaig a la plaça Europa de l'Hospitalet. Grans edificis d'oficines, hotels, fires... una mena de petit Canary Wharf. Tot i això, aquest món empresarial actual, que orbita al voltant de les grans corporacions, em fa sentir enyor per l'economia gremial, de la petita botiga, del taller artesanal, dels antics burgs, on tot era més físic, més tàctil, fins i tot més equitatiu.
***
La combinació d'intel·ligència, simpatia i extraversió acostuma a generar individus d'una intensitat difícil de suportar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada