Notes

A la deixalleria del costat de la feina hi ha un punt on la gent deixa els llibres que no vol. Quan hi passo per davant sempre hi faig una ullada ràpida. Avui hi he havia un parell d'edicions de clàssics de Cátedra: el Cantar del Mío Cid i las Soledades de Góngora. Són edicions que acostumen -o acostumaven- a emprar els estudiants de batxillerat. No m'he pogut estar d'endur-me les Soledades. El llibre està, d'inici a fi, ple de subratllats i anotacions a llapis. Potser ha estat precisament això el que més m'ha impulsat a emportar-me el llibre: l'estela i l'esperit d'aquest estudiant anònim i aplicat.

***

Avui, quan he marxat de casa era una mica més tard: les set en comptes de quarts de set. La llum del dia despuntava i l'ocell ja havia sortit del garatge. És una llàstima: avui que l'hauria pogut veure millor i ja havia començat la seva jornada laboral.

***

Les trobades socials -més ben dit, determinades trobades socials- i el small talk amb què es farceixen em resulten cada vegada més difícils de suportar. Doncs no se't nota gens, em diu l'S. quan l'hi explico. El món de la faràndula encara haurà perdut un bon actor.

***

La mala llet humana és una realitat palmària i indestructible per molts cors i caretes somrients que es vagin imposant a través d'una infantilització forçada del llenguatge.

***

Seguint amb els defectes dels homes (i les dones). Sovint tendim a atribuir a les organitzacions o sistemes, les disfuncions que apareixen diàriament en les societats humanes. Que sí la democràcia és un règim imperfecte. Que sí el sistema de partits afavoreix pràctiques clientelistes i enterra la meritocràcia. Que si les empreses s'organitzen seguint un sistema piramidal autoritari i jerarquitzat. Etcètera. Tot això no deixa de ser cert -en algun cas, absolutament precís- i és evident que cal buscar sempre les fórmules d'organització més justes i eficaces, però la causa final de tots els mals -de la corrupció, l'abús de poder, la prevalença de l'interès personal per sobre del col·lectiu,...- és la pròpia naturalesa humana. El narcisisme, la cobdícia, l'ambició, el desig, l'enveja, l'egoisme... són els corcs que corrouen, no només l'individu, sinó, a través d'ell, el sistema. Els sistemes fracassen no per la seva naturalesa imperfecta sinó perquè els homes som imperfectes per definició. Davant d'aquesta realitat irresoluble, l'única esperança rau en trobar homes -i dones- amb la màxima rectitud individual possible que, amb el seu exemple i auctoritas, puguin guiar conductes igualment rectes i exemplars, pal·liant així, en la mesura del possible les conductes inapropiades. Crec que això està per sobre d'ideologies i maneres de pensar. O potser caic també en el defecte de la ingenuïtat.