Apunts

Quan ets jove, hi ha un tipus d'autors -poetes maleïts i similars- que et generen interès i fascinació, més pels seus excessos i desenfrenament vital que per la seva obra. Amb el pas dels anys, allò que t'atreia -aquelles vides excessives i turmentades- és el que et provoca tedi i, fins i tot, rebuig.

***

Anava a escriure un comentari punyent sobre el llibre que he començat a llegir, i he abandonat, d'un reputat periodista, ja mig retirat. Amb les poques pàgines que he llegit m'he adonat que voltar per mig món, ser corresponsal a l'estranger o ostentar altes responsabilitats periodístiques no és garantia de tenir gaires coneixements ni capacitat d'escriptura. Però després he pensat allò de que qui estigui lliure de pecat (o d'incapacitats, en aquest cas), que tiri la primera pedra.

***

Al Scrabble hi ha unes caselles vermelles que multipliquen per tres el valor de la paraula que s'hi col·loca. Com a jugador, has de tenir sempre en ment mirar d'ocupar alguna d'aquestes caselles, que incrementen la puntuació d'una forma extraordinària. A la vida, sense adonar-nos-en, succeeix una cosa semblant: hi ha moments, instants breus, que tenen un valor afegit extraordinari. No solen ser gaire llargs, més aviat acostumen a ser fugaços, com també són modestes les caselles vermelles del tauler, però tenen un gran efecte multiplicador. A diferència del Scrabble no els coneixem a priori ni podem fixar-los com a objectiu, sinó que els trobem una mica a l'atzar i, sovint, no ens adonem del seu valor fins que formen pas del record, d'un passat irrecuperable.