Com gaudir de la lectura?

Avui s'ha publicat al blog de l'Escola de llibreria la ressenya que vaig escriure sobre l'opuscle Comment jouir de la lecture? de Clémentine Beauvais.

Any nou

Com si la realitat volgués contradir el meu escrit d'ahir i mostrar-me que el canvi d'any és alguna cosa més que una simple convenció, el jorn s'ha despertat antitètic al que han estat aquests últims dies. Ni rastre de sol ni de gebre, només boira i grisor. Les teulades humides i despullades del lleu mantell de cristall blanc, la llum del nou dia, apagada i trista. Com si ens haguéssim despertat en un altre món. I com si aquest nou any volgués reptar-me, llevant-me d'entrada allò que m'agrada de l'hivern i deixar-me envoltat de tenebres. Només passades unes hores, quan hem tornat de caminar, la boira sembla voler aixecar-se i ens deixa un sol tímid, enteranyinat, cec.

***

Les felicitacions d'any nou: costa imaginar-me res més avorrit i tediós. Les que pretenen ser ocurrents són, tanmateix, les pitjors.

***

Fa trenta anys vaig portar-li al meu pare de Londres una bufanda. La venien en una botiga del carrer Portobello i pretesament era de llana escocesa. Ara la tinc jo i, efectivament, deu ser de llana perquè està impecable. És de quadres verds i blaus. Me la poso sovint, per recordar el meu pare i també perquè quan vaig a passejar per aquests camps i muntanyes, a l'hivern, em faig la mistificació de sentir-me una mica anglès. O escocès, que, des d'aquestes latituds nostres, amb perdó, ve a ser una mica el mateix.

***

L'R. fa bé en recordar-me que aquest hòrrid dia que és el 31 de desembre té una cosa bona: els meravellosos episodis que hem llegit dels diaris de Trapiello i que succeeixen sempre aquest dia a la casa de Las Viñas a Extremadura. Possiblement, encara que costi triar, el millor d'aquests diaris.

***

Ahir vam anar a passejar per l'Oller. Vam admirar les belles cases que hi ha en aquest paratge. Són cases d'estiueig construïdes entre principis i mitjans del segle passat, de diferents estils, però, a diferència del que succeeix amb les cases construïdes dècades més tard, costa trobar-ne una de lletja. Algunes tenen les teulades agudes, quasi a l'estil suís, d'altres són d'obra vista, amb teula mediterrània, alguna reverbera amb les últimes tonades del modernisme. Tenen grans jardins, on creixen arbres majestuosos: cedres, avets, teixos... Quasi no passen cotxes per aquells carrers que semblen conduir-nos a una altra època i a un altre món.

***

Només he estat una vegada a Mallorca. Tenia tretze anys, en fa més de quaranta. A Menorca només hi he passat tres dies i a Eivissa, cap. Tanmateix, vaig publicar un petit diari, el Cuaderno de Binissaida, dels dies passats a Menorca. I fou una editorial mallorquina, El gall, qui va publicar-me el primer volum dels diaris. Un dels escriptors actuals que més admiro és mallorquí, José Carlos Llop, i he fet amistat amb un altre magnífic escriptor de Mallorca, Daniel Capó, un dels articulistes actuals que sap llegir millor el nostre món. Lamento que Emili Manzano no escrigui més, perquè cadascun dels seus llibres és un regal. Si hagués de triar un poema en català, fàcilment podria ser El pi de Formentor. Igualment, potser el novel·lista català que més hagi llegit sigui Llorenç Villalonga. Dit això, em costa trobar una explicació a per què no vaig mai a Mallorca ni a la resta d'illes. És un misteri.