***
Decideixo anar a fer una prova de nivell de llengua francesa. La senyora que me la fa respon al patró clàssic de professora francesa. Combina amabilitat i contundència a parts iguals, amanides amb una certa distància professoral. Em pregunta com és que, a la meva edat i després de tants anys, vull fer un examen oficial. Suposo que és per fer-me practicar l'idioma, però la pregunta em resulta, potser, inapropiada. Cal dir, a més, que ella en té uns quants més que jo, d'anys. Després em diu que el meu text, que he escrit a raig i ni tan sols he repassat (repeteixo aquest habitual error de la meva època d'estudiant), està molt bé. No obstant això, l'ha deixat trinxat, fet un ecce homo, amb el seu bolígraf vermell.
***
Pels voltants de l'Institut Francès veig molta gent asseguda als bancs, a les terrasses dels bars o simplement drets, prenent el sol. M'adono que feia molt temps que no voltava, al migdia, pel centre de la ciutat. I he estat conscient, també, de com ho enyoro. La perifèria de la ciutat és un lloc de desterrament.
***
La mania d'X, que no entenc, envers els adverbis acabats en -ment. Potser sí que en poso massa, però eliminar-los sistemàticament? (Aquí en tenim un altre). Me'n vaig a consultar el mestre, l'oracle. En tinc prou amb unes línies, d'aquest inici, tan conegut:
Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.
A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:
–Ja saps que avui fas vint-i-un anys?
I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament magre.
***
Em pregunto si, per conveniència, cal seguir mantenint una relació -professional, intel·lectual- amb algú, després d'haver-hi perdut la confiança, o és més coherent tallar-la de soca-rel, encara que ens causi perjudicis. És un dilema més, que enfronta l'inevitable encaix al món amb l'ètica, o potser l'orgull, personal.
***
Em poso al cotxe Autosuficiencia, aquella cançó de Parálisis Permanente que escoltàvem, com ara es diu, en bucle, quan teníem setze o disset anys. M'adono que van ser uns pioners en el seu retrat de l'adolescència que, amb els anys, vindria (bé potser es van equivocar en l'al·lusió als llibres):
Me miro en el espejo y soy feliz
Y no pienso nunca en nadie más que en mí
Y no pienso nunca en nadie más que en mí
Leo libros que no entiendo más que yo
Oigo cintas que he grabado con mi voz
Oigo cintas que he grabado con mi voz
Encerrado en mi casa
Todo me da igual
Ya no necesito a nadie
No saldré jamás
Y me baño en agua fría sin parar
Y me corto con cuchillas de afeitar
Y me corto con cuchillas de afeitar
I així seguia... Recordo l'impacte que ens causaven aquelles lletres fosques, aquella música accelerada i aquell món transgressor: Ana Curra bellesa llunyana i prohibida, Eduardo Benavente, mort prematurament... M'impacta ara la ingenuïtat amb què ens sentíem propers a un món que era tan aliè al nostre.
***
Sovint, en la nostra vida pública, no és que vegi l'emperador despullat, és que en tinc la sensació de veure'n gairebé l'esquelet. Però el món segueix girant i la gent és feliç, la qual cosa em fa pensar que potser el problema rau en la meva visió de raigs X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada