Notes

Ahir, a les set del matí, només obrir la porta de casa, em va arribar la flaire dolça i amable del forn. Em va acompanyar uns segons escassos, just fins pujar al cotxe per anar a treballar. Dilluns, va ser la imatge contundent d'una lluna gran i blanca que començava a amagar-se rere la cinglera. Avui, que treballo a casa, quan he obert la porta de la cuina per aixecar la persiana, ha entrat un breu olor de fems, que no sé d'on deuria provenir. Avui, també, el silenci és molt intens, quasi sento la meva pròpia palpitació, nerviosa, incessant, inclement.

***

A mesura que anava llegint aquest fragment d'Antoni Puigverd, on compara els humans amb diferents tipus d'ocells, m'identificava amb els pardals. L'últim sintagma m'ho ha confirmat:

Els pardals són prudents i solitaris. No s'imposen l'obligació de fer grans vols. Defugen els grups. S'aturen molt sovint a fer saltets i menjar engrunes. Van a la seva, aïllats, desconfiats, com els humans pessimistes.

Bé, el que diria que no sóc és desconfiat, més aviat el contrari. I el que no m'agradaria ser és estornell:

Els estornells tenen l'instint molt gregari: volen sempre, a l'hora del crepuscle, en grans grups, seguint generalment l'estela que marca un líder: amunt i avall, d'orient a occident, sempre decidits i entusiastes. Com els grans grups humans, però, els estornells canvien de rumb de manera imprevisible: seguint sense dubtar el nou itinerari que imposa cada nou cabdill. Com nosaltres seguint modes o banderes, els estornells volen en grans grups, infatigablement manipulables.

***

Cada dia prenc més consciència, com a qui li cau la bena dels ulls, de com la manipulació és la gran eina per imposar voluntats, que s'utilitza de manera generalitzada. És un instrument simple i molt eficaç, que, com els virus o bacteris, pot afectar a tothom sense distinció.

Goebbels va morir, però el món és ple dels seus alumnes avantatjats.

***

L'escepticisme i el dubte són bones vacunes per fer front a la manipulació, però com tots els vaccins, poden tenir efectes secundaris. L'escepticisme pot ser autoimmune -actuar sobre un mateix- i arribar a corsecar l'individu, impedir l'edificació de la mínima il·lusió -o autoengany- que sempre es requereix per viure.

***

Puigverd escriu sobre els fruits i les dàdives de la tardor, entre els quals hi ha els bolets. Els bolets eren l'ésser i la menja més humil que hi havia, nascuts entre fullaraca morta en els racons més amagats i tèrbols del bosc. Els collien bosquerols i gent de muntanya, a qui ajudaven a completar una dieta pobra i minsa. Ara, tot ha canviat. No ho podria il·lustrar millor l'autor gironí:

Entre els regals humils de la tardor, ja no hi puc incloure els bolets. S'han convertit en una de les modes histèriques del nostre temps. Certament, molt abans de que la televisió catalana els catapultés a la fama, els paladars aristocràtics ja els consideraven un menjar refinat i en pagaven el preu. Però els bolets havien amenitzat sempre els menjars de la gent humil: a la brasa, amb all i julivert; acompanyant guisats de carns menors; o bé conservats en vinagre per amenitzar les amanides. Per menjar bolets, n'hi havia prou de ficar-se al bosc: el regal era allà. Creixien en llibertat, allunyats de la pompa gastronòmica i de les neuròtiques modes mediàtiques.

Modes histèriques i neuròtiques. No podia haver trobat uns adjectius més encertats.