Grècia (VI)

A banda d'escriptor, Patrick Leigh Fermor va ser, en si mateix, un personatge. La seva vida fou, sinó ficció, sí gairebé novel·la. No hi entrarem ara, biògrafs (o biògrafes) té l'església, però podem afirmar que la seva vida atreu gairebé més que la seva obra. Conta Dolores Payás que la seva fidel assistenta Elpida, una dona grega de caràcter, afirmava després d'intentar llegir algunes pàgines del seu llibre Mani que no hi passava res i que l'autor saltava d'un tema a un altre sense cap ni peus. Òbviament no puc compartir aquesta visió però deixo constància de que la lectura de Mani -llibre de viatges i experiències sobre la regió homònima- em porta ocupat, a temps parcial, des de fa força mesos. Els diferents nivells de lectura i les nombroses digressions no ajuden a que la lectura sigui fàcil.

Com tampoc fou fàcil l'aparentment idíl·lica instal·lació de Fermor al seu paradís de Kardamili. Payás explica que algú va col·locar explosius al maleter del seu cotxe al poc de viure en aquest indret i com la cabana que va construir-se a la platja va ser ràpidament destruïda. Això últim no és gens d'estranyar i és fàcilment justificable: els habitants de les metròpolis sempre acostumen a tenir un comportament colonial quan aterren en zones rurals o territoris que consideren haver descobert. Els maniotes li van fer veure que la platja és de tothom i, en cas de que fos d'algú, seria més aviat d'aquells que hi viuen des de fa segles.

Maria José Solano explica en el seu Una aventura griega que Fermor va comprar un local a Kardamili perquè la seva cuinera de tota la vida Lela Giannakeas instal·lés una taverna. Porta el nom de Lela's Taverna i va passar a mans dels seus descendents. Solano explica que Yorgos, el fill de Lela era un grec estranyament ros, amb els ulls ben blaus. Paddy, de gran atractiu, sempre fou irresistible per a les dones.

Un parell de dies abans de la visita a la casa de Fermor, vam intentar sopar en aquesta taverna, conformada per una desena de taules ben situades sobre un roquissar, a tocar del mar. Malgrat el fetitixisme literari, la planificació no havia arribat tan lluny i no havia fet reserva. Era dissabte a la nit i la taverna era plena. No vam tenir sort. Va atendre'ns un noi jove, alt i ros, de crani ben format i mandíbula potent. El meu oncle deia que els homes considerats guapos tenen cara de cavall. A fe de Déu que aquest n'era un cas. Va ser molt amable. Podríem ara fer alguna conjectura. I hauríem pogut dir-li -no hi vaig pensar- que veníem de part de Paddy.