***
Divendres. A dos quarts de vuit ja sóc al mercat. Encara no és clar del tot. Mentre trio uns préssecs, sento de fons una veu que diu buenos días, guapo. De fet, no ho acabo de sentir del tot, o de percebre-ho. Però sento novament la salutació i aixeco el cap. ¡Que estás medio dormido!, afegeix la senyora del mercat. Somric i no sé ben bé què dir. Les situacions més quotidianes són a vegades difícils de resoldre per a qui conserva, a l'edat adulta, una certa timidesa infantil. Ho resolc amb un sí, a estas horas ya se sabe...
És, tanmateix, agradable aquesta simpatia innata, expressada de forma natural i sense sofisticacions. I ho és també aquest ambient matinal de mercat de poble. Abans he anat al forn a comprar el pa i en poca estona començaré a treballar, a casa, assegut davant la pantalla. La materialitat del mercat, del comerç, de l'avituallament bàsic de fruites i verdures, de l'olor del pa, acompanyats de la frescor tardoral de primera hora del dia, es contraposa amb l'abstracció de la feina, de les converses virtuals, de la complexitat intangible.
***
A la tarda, en canvi, mentre espero llargament a que m'atenguin la cansaladeria del supermercat, no tinc més remei que sentir la conversa inacabable entre dues dones grans. Una conversa banal, infinita, sense pausa, sense interès, com el so de dues ametralladores. Aquest desplegament verborreic inacabable i innecessari contamina el meu humor durant la llarga espera.
***
Avui, dissabte, he esmorzat sol al jardí. La G. l'À i l'N. encara dormien. M'ha vingut de gust esmorzar a la fresca. El sol encara no havia tret al cap per sobre les cases veïnes. El te calent, amb una mica de llimona, em donava vida. Puigverd escriu que, en èpoques difícils, cal buscar refugi en fites simples i abastables, com el passeig diari. Jo l'he trobat avui en aquest esmorzar solitari, en aquesta tassa de te i en el croissant del forn. Pel camí m'he trobat a J., que m'ha donat el condol. Hem anat junts fins al forn, parlant de les pluges que no arriben i dels bolets que no es fan.
***
Mentre esmorzava, he fet mentalment la llista de llibres que tinc ara en ment per comprar i llegir properament.
Un curs al Raval, diari d'un doctorand provincià, de Xavier Jové.
Quan érem irlandesos, de Ramon Erra.
Sauces sin río, de Víctor Angulo.
El canto de la perdiz roja en interior, de Constantino Molina.
70 bis, entrée des artistes, de Patric Modiano i Christian Mazzalai.
Terre des hommes, de Saint-Exúpery, il·lustrat per Riad Sattouf.
Mundo libresco, de Javier Castro.
***
El matí el passaré fent el ragú de la lassanya, que es cuina amb lentitud i paciència. L'M. va dir-me l'altre dia, amb raó, que la materialitat de la cuina era el contrapunt -o el contrapès- perfecte a la inatangibilitat del nostre dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada