Una magnética reflexión sobre el sentido del tiempo y el poder de las decisiones humanas (tot això en majúscula).
Després un parell de cites de crítics:
Esta novela inolvidable es una profunda meditación sobre la soledad intraducible con la que habitamos el tiempo y las tenues pero indelebles trazas que dejamos en el mundo. Día tras día.
Se está convirtiendo rápidamente en un clásico literario contemporáneo.
Crec que a l'editorial no han pensat en la reducció de costos que suposaria posar aquesta faixa a absolutament tots els llibres que publiquen. Fins i tot podrien vendre'n els drets a altres editorials perquè la posessin també en els seus llibres.
***
Dissabte al matí a primera hora. Encara fa una mica de fresca. Llegeixo a l'hamaca del jardí els últims quaderns que ha publicat P. al Mirador. En llegir-ne alguns d'aquests poemes, em vaig fent petit, com passava en les historietes d'alguns tebeos que llegíem de nens, quan el protagonista era conscient de les seves febleses.
Plegarias, de Fermín Herrero, em sembla extraordinari. I era un poeta per a mi desconegut. Curiosament, en un dels poemes escriu:
Están doradas las encinas, llenas
de candelillas, con las lluvias de mayo.
Fa uns dies volia escriure precisament sobre la gran floració d'aquest any de les alzines, a causa de les pluges primaverals. Durant el mes de juny, abans de caure les flors, els boscos d'alzina eren més grocs que no pas verds. No sé si les candelillas són aquestes flors. P. em diu que l'hi preguntarà al poeta. I jo buscaré els seus altres llibres.
***
Vaig a comprar a la cansaladeria de l'hipermercat. M'he d'esperar una bona estona, però, estranyament, quan em toca ja no hi ha quasi ningú més. Les dependentes són totes noies joves i, en aquell moment, estan relaxades. Assisteixo a la seva conversa mentre una em talla el pernil i les altres feinegen: emboliquen formatges, ordenen els embotits... Parlen d'una companya absent, embarassada, i s'aventuren a dir si tindrà un nen o una nena.
- Jo en vull tres, diu una.
- Potser t'haurem d'explicar primer com es fan els nens, li contesta una altra.
- Què dius?, contesta la primera que és una mica lluny i no ha sentit la resposta.
- L'X. sí que ho sap com es fan, oi X.? Afegeix una altra, mentre l'X. apareix en escena carregant trossos de parmesà embolicats en film.
Riuen, com si no hi hagués ningú més al món, i jo em sento un espectador privilegiat d'un diàleg i d'un moment que no pertany a aquest temps, sinó que és absolutament intemporal, travessa segles i èpoques com un llampec.
***
Ara tothom vol tenir més temps per a un mateix. Jo, al contrari, el que desitjaria és estar menys temps amb mi mateix.
***
Després, els maleïts whatsapps que apareixen inesperadament, sense permís. Un autèntic retrocés en la civilització.
***
Llegeixo que un dels atropellats al camp de l'Espanyol tot just acabar de sortir de l'UCI. Professor de quaranta-un anys. No se sap encara l'abast que acabaran tenint els seus danys cerebrals. Ferits lleus, deien les autoritats. Ningú s'ha excusat de les mentides. Ningú ha perseguit els delictes d'odi a les xarxes.
***
L'antisemitisme és com l'aigua. Sempre acaba trobant un espai per on fluir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada