***
Després d’Ocell de bosc, ara La finestra discreta. Quadern de la roda del temps. També és extraordinari. L’escriptura d’Antoni Puigverd és, però, tan proteica que impedeix fer-ne una lectura massa continuada. No hi ha ni un gram de greix sobrer, ni una mica de sucre que aporti energia fàcil, tot és absolutament nutritiu.
Com que no sé concebre la lectura d’una forma independent de la meva pròpia escriptura, aquests llibres se'm fan difícils d’assimilar. Em caldria citar-los de manera continuada, comentar-ne fragments, assentir a les seves reflexions i idees sobre el món actual, reblar o matisar... La citació seria inacabable, esdevindria pràcticament una antologia . Per això, és millor deixar-ho en la recomanació ferma, absoluta i ineludible.
***
Fa uns dies una antiga –en tota la dimensió de l'adjectiu- amiga, o potser coneguda, publicava jocosament a les xarxes un vídeo on apareixia una mena de personatge estranyíssim d’aparença quasi inhumana, explicant que la seva la seva religió, estrambòtica i unipersonal, almenys no havia fomentat la pederàstia.
Vivim en un món on aquesta mena d’impactes semblen tenir més pes que els arguments fonamentats. Però com que jo segueixo vivint encara en el món d’ahir, em permeto rebatre aquesta bajanada amb aquest fragment, ara sí, de La finestra discreta d'Antoni Puigverd:
Després d’Ocell de bosc, ara La finestra discreta. Quadern de la roda del temps. També és extraordinari. L’escriptura d’Antoni Puigverd és, però, tan proteica que impedeix fer-ne una lectura massa continuada. No hi ha ni un gram de greix sobrer, ni una mica de sucre que aporti energia fàcil, tot és absolutament nutritiu.
Com que no sé concebre la lectura d’una forma independent de la meva pròpia escriptura, aquests llibres se'm fan difícils d’assimilar. Em caldria citar-los de manera continuada, comentar-ne fragments, assentir a les seves reflexions i idees sobre el món actual, reblar o matisar... La citació seria inacabable, esdevindria pràcticament una antologia . Per això, és millor deixar-ho en la recomanació ferma, absoluta i ineludible.
***
Fa uns dies una antiga –en tota la dimensió de l'adjectiu- amiga, o potser coneguda, publicava jocosament a les xarxes un vídeo on apareixia una mena de personatge estranyíssim d’aparença quasi inhumana, explicant que la seva la seva religió, estrambòtica i unipersonal, almenys no havia fomentat la pederàstia.
Vivim en un món on aquesta mena d’impactes semblen tenir més pes que els arguments fonamentats. Però com que jo segueixo vivint encara en el món d’ahir, em permeto rebatre aquesta bajanada amb aquest fragment, ara sí, de La finestra discreta d'Antoni Puigverd:
Els dos principals valors de la modernitat són esqueixos de la tradició cristiana.
En primer lloc, la fraternitat: creadora de l'ideal d'igualtat (visible a les catecumbes: el cementiri dels que anul·len les diferències i s'ajunten sota la mateixa terra: patricis i plebeus.
El segon valor que el catolicisme regala a la modernitat és el racionalisme, present en aquesta religió des de Pau de Tars, Agustí d'Hipona, Anselm de Canterbury i Tomàs d'Aquino (fins que desemboca en els diversos corrents de la teologia moderna i contemporània). La raonabilitat de la fe no ha salvat l'església de la temptació del fanatisme, però en singularitza la tradició i la distingeix de les altres religions. La fraternitat i la raonabilitat cristianes són la matriu de la modernitat.
***
No he llegit cap llibre de Blackie Books. Per alguna cosa deu ser.
***
Kallifatides. Va entusiasmar-me Una altra vida, encara. M'han decebut El passat no és un somni i Un nou país més enllà de la finestra.
***
Sempre he desconfiat dels homes d'acció. En la seva actuació mai he sabut si pesen més els objectius perseguits o el seu propi ego. Jo he fet això, diran, i sempre sospito que el jo és més important que l'això.
***
Exposició de Calsina a la Fundació Vila Casas. M'ha deixat insatisfet, especialment l'enfocament, simplista i esbiaixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada