No sabemos vivir la única vida
que vamos a tener:
es así de sencillo, así de cruel.
Així de trist, afegiria.
***
Com a conseqüència de les explosions de catarsi col·lectiva que sovint caracteritzen la societat contemporània, i que es manifesten de forma pulsàtil i periòdica però alhora inconstant, el més trist és que hom acaba sentint-se exclòs de determinats territoris físics i morals als quals havia estat molt proper. De les llibreries, per exemple, per citar un cas proper i recent. Perquè aquestes pulsions ideològiques no són innoqües; poden ser profundament ofensives.
***
La primera visió d'avui, en obrir la porta de casa, ha estat la de la boira envaint i cobrint del tot les muntanyes. Encara era ben fosc, però el blanc brut de la boirina s'intuïa perfectament en la negritud de la nit que moria.
***
Dubto entre si serà l'exhibicionisme o la ideologia qui més contribuirà a destruir la civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada