La cristalmina

Quan els nens eren petits i marxàvem de viatge portava sempre a la motxilla una ampolleta de cristalmina acompanyada d’un paquet de gases i algunes tirites. Molt poques vegades l’havia hagut d’usar però em donava tranquil·litat saber que, si algun d’ells queia i es feia la clàssica pelada als genolls podria almenys desinfectar-li la ferida i curar-lo també emocionalment. Perquè tots recordem que quan érem nens i ens fèiem mal, la mercromina o l’aigua oxigenada tenien més la funció de reconfortar-nos i sentir-nos cuidats que no de curar-nos possibles infeccions o dolors físics. La bromera de l’aigua oxigenada eixugava les nostres llàgrimes, igual que la tirita feia desaparèixer miraculosament una ferida que deixàvem de veure.
En el meu paper de pare previsor i modèlic, fins i tot havia arribat a socórrer algun nen desconegut –al castell de Monbazillac, per exemple- amb la meva cristalmina màgica i les gases que eixugaven la sang i netejaven la pols. Als meus fills els feia una mica de vergonya. Tant se val, es tractava només de saber que podies fer alguna cosa si no tenies aigua i sabó a mà. I que podies protegir-los.
He recordat això mentre, llegint un diari digital, m’ha aparegut un anunci de cristalmina. Veig que ara la fan en moltes presentacions –el líquid amb esprai, que era el meu, en gel i un altre esprai més sofisticat. He recordat també viatges carregats de benes i pomades, quan havíem de fer cures a una ferida més importants, o xarops d’antibiòtics conservats en neveres portàtils. Compres de pomades antimosquits i pastilles contra el mal de coll en farmàcies franceses (aquestes son més bones que els strepsils, papa). Cures de mals, afortunadament menors, però que ens preocupaven i volíem cuidar com més bé sabíem.
Ara, les ferides dels nostres fills ens seran ja desconegudes. L’adolescència obre al mon i a la seva capacitat de fer mal. És així com ha de ser; és, com s’ha dit sempre, llei de vida. I no tindrem remeis infal·libles a la motxilla. Ens hi hem d’acostumar. Ja no duc cristalmina ni gases a la motxilla, hi han deixat un buit.