Feia temps que no ho feia: llegir un llibre en menys de vint-i-quatre hores. Ho he fet ara amb aquesta història senzilla, blanca, nadalenca, romàntica, sense pretensions: Invierno en Viena, de Petra Hartlieb. No sabria dir què m'ha enganxat d'aquesta novel·la curta, una història que dista força dels arguments que m'atreuen, però la veritat és que aquesta lectura m'ha deixat una sensació propera al benestar. Vaig comprar-la, això sí, enganyat per l'explicació de la contracoberta, que situa la novel·la en el món de les llibreries i la compara amb 84, Charing Cross Road, i la veritat és que aquesta relació és molt tangencial, però no em penedeixo d'haver-me deixat enganxar per aquest esquer.
L'altra reclam era l'autora: Petra Hartlieb. Aquesta és una història absolutament allunyada de la magnífica Mi maravillosa librería, de la mateixa Hartlieb, que em va seduir amb la crua i alhora càlida descripció de les dificultats i recompenses de l'experiència personal i familiar d'adquirir i dirigir una llibreria a Viena, però és igualment reeixida i captivadora. Dues històries ben diferents que no semblen sortides de les mateixes mans, però que són igualment recomanables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada