La falç

Per a qui s’ha de guanyar el pa, dia sí dia també, amb un treball físic, ha de resultar certament molest sentir les conegudes lloances cap aquest tipus de feines per part dels esquenafreds que només les practiquem puntualment, quan ens ve de gust o no tenim altre remei. I la veritat és que no els falta raó.
- La terra hauria d’estar a alçada d’escriptori- deia al meu pare un pagès savi que feia tot el possible per apostatar de l’ofici familiar. I tampoc li faltava raó.
No seré jo, doncs, qui canti les falses excel·lències d’aquests treballs durs, duríssims. Però sí que lloaré les bondats que tenen per als qui estem fatigats de treballar, amb totes les conseqüències, a alçada d’escriptori.
He agafat avui una falç vella –molt vella- que feia servir el meu pare. Té el mànec de fusta pollat i lluent de tant agafar-lo; el tall rogallós necessita una esmolada. És una eina arcaica, extemporània a l’època dels desbrossadors motoritzats i dels bufadors per recollir fulles. En canvi, encara veig, trenta anys enrere, el meu pare fent servir aquesta falç per segar les males herbes abans de començar a cavar l’hort. Sense camisa, suat, moreno, valent, orgullós d'aquell treball. És una imatge que recordo amb gran vivesa.
Avui he volgut emular-lo. Les males herbes de l’hort veí començaven a ficar-se al jardí de casa: gramínies d’espiga erma, fonolls olorosos, pixallits gegantins, alguna ortiga pèrfida... He agafat la falç i he començat a segar amb fúria, lluitant contra aquests enemics vegetals. L’eina poc esmolada obligava a un esforç addicional,  a treure una punta de mala llet a l'hora de colpejar cada revés a dues mans. El sol s’ha amagat i ha començat a caure alguna gota fresca recomfortant que temperava  la calor. Això em permetia segar encara amb més força. Amb més o menys resistència les tiges acabaven cedint, cap no es salvava. He entès llavors perquè aquestes eines s’associen a les revoltes: la falç i el martell, els segadors... Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes, diu un dels versos de l’himne. I el cert és que per uns moments he comprès que qui té una eina com aquesta a les mans pugui sentir-se posseïdor d’un poder omnímode, capaç de segar grillons i cadenes. Amb una simple falç vella i rovellada.