Feia ara més de deu anys (ai las!) de la meva darrera estada a París. Aquesta ha estat breu i trivial però suficient per constatar el perniciós efecte de la banalització que suposa el turisme desenfrenat. No només Barcelona pateix aquesta terrible plaga que, el mes d'agost, converteix les illes i riberes del Sena en parc temàtic multitudinari i quasi irrespirable.
I una imatge que il·lustra com poques el gregarisme infantiloide actual: la proliferació de candaus –símbol d’un amor ensucrat de cartró-pedra tret de nosequin bestseller- a les baranes del bellíssim pont de les Arts, enlletgint-lo i, el que és pitjor, prostituint-lo.
3 comentaris:
Totalment d'acord. I la moda s'està escampant a la majoria de capitals europees... els ajuntaments haurien de començar a fer alguna cosa.
A Dublín tots els ponts també n'estan farcits. D'on surt aquesta moda? D'un bestseller, dius?
Em sembla que d'un llibre de Federico Moccia, però em pensava que només era a Roma.
Per cert, veig amb alegria la bandera irlandesa entre els visitants del bloc i prenc nota de l'oferta de trobada joyciana.
Publica un comentari a l'entrada