En cotxe

Dissabte passat vaig haver de fer un viatge amb cotxe, sol. Zapejant a la ràdio vaig anar a parar a Radio Nacional de España. Parlava un senyor gran – desafortunadament no vaig reternir el nom- sobre paraules, expressions i refranys. Citava escriptors castellans del segle d’or, per mi desconeguts.
Després van entrevistar un organista francès que viu al bell poble sorià de Calatañazor. Van parlar de la seva infantesa, del que representava per a ell la música, de viure en un poble aïllat, d’esglésies i catedrals, de Castella, de França... Mentrestant, les vinyes del Penedès, daurades per la tardor i el sol, anaven passant. Després van venir camps d’oliveres del Camp de Tarragona, turons plens de matolls, pobles de cases aplegades al voltant d'un campanar. Planícies, ondulacions i més sol.
A la ràdio van seguir parlant. Ara, de les terres altes de Soria i dels bolets que s’hi trobaven. Dels significat de paraules desconegudes. Vaig arribar feliç a Poblet. El monestir estava esplèndid, envoltat per un paisatge idíl·lic de vinyes.
Ràdio i paisatge en harmonia. Ben allunyats del dia a dia d’embussos, camions, circumvalacions i polígons industrials amb el so de fons de millets, alakranes, pretòries i ibrahimovics.